Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/232

De petitets s' han fet grants—lo fadrí 's vol casá' ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;—sa mare contenta n' era.
          Adeu Francisca ferrera,
               adeu!
—Deu vos guart Joseph ferrer—vostra filla ha de ser meva,
sino me la voléu dar—la pendré sense llissencia.
          Adeu Francisca ferrera,
               adeu!
Llogarè quatre fadrins—tots quatre á la bandolera.
Ja n' agafa 'l botavant^[1]— y me li tira al darrera...
—Fadrins seréu ben pagats—si'm trayéu d' aquest empenyo,
seréu pagats ab diners—moneda barcelonesa.
A las dotze de la nit—n' hi trucan á la finestra.
—Joseph ferrer baixa á obrir—que 'ns tens de picar un ferro.
y si tu 'm baixas á obrir—te 'n farè jo de manxego.^[2]
Al primer cop de martell—tres punyaladas li pega.
L' una li dòna al costat,—l' altra li clava á la esquerra;
l' altra á la boca del cor—qu' es la que li da mes pena.
—Justicia del cel baixéu—déume la rahò si es meva,
que me n' han mort lo marit,—m' han robat la filla meva.
De petitets s' han fet grans—lo fadrí 's vol casá ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;—sa mare contenta n' era.
          Adeu Francisca ferrera
               adeu!

1. Botavant: instrument de que 's serveixen los ferrers pera aplanar los cascos dels animals quan los ferran.
2. Manxego: se dòna eix nom al que posa en moviment la mantxa dels fornals dels ferrers.