La Mort.
La bandera que portéu—de res vos servirá ara
perqué tot lo d' aquest mon—á la Mort ha de deixarse.
La donzella.
Mata 'l pare qu' es vellet—y tè un peu dins de la caixa
y á ma mare després d' ell—y á mi dèixam viure encara,
La Mort.
Jo ara he vingut per vos—pus vostra hora es arribada
que quan jo vindré per ells—ja será un' altra jornada.
La donzella.
Mortals que sou aqui 'l mon—ay! de mi tinguéune llástima.
¡Que com arbre sens fer fruyt—aixis jo tinga d' anarmen!
La Mort.
Donzella alli hont aniréu—vos jamay hi sou estada,
gran soroll hi sentiréu—al infern sou condempnada!
NOTA.
Eixa cansò, de la que no mes havem pogut arreplegar duas versions, tè una tonada preciosa. Sol finir ab un acabament molt lleig y que li treu lo caracter fantástich que tè tota ella.
Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/245
Aquesta pàgina ha estat validada.
