erudita. Mes com eixa haguera arribat á destruir del tot la senzillesa primitiva si no haguès tingut qui s' encarreguès de conservarla, per ço es que mentres en las ciutats se feyan Atenéos, la montanya guardava son vestit poétich en tota sa primitiva puresa, puresa que entelar no podia lo baf de las grans poblacions, y mentres á dins de las ciutats naixia una poesía ciutadana, á fora anava sent la mateixa la poesía popular, que es la poesía de la naturalesa. Succhehí, quan aquest cas arribá, lo que sol esdevenir ab las familias dels pagesos que envian á quelcun de llurs fills á ser senyor á la vila. Mentres lo fill que ix de una universitat aprén á esser pulit, dissimulat y cumplimentós, á fora los altres germans seus segueixen tan freschs y senzills com abans: no ha perdut res la
