Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Estant en eixas rahons — l' infant sent plorar la dida:
ja se 'n puja escala amunt — ab una gran alegria.
Se me 'l veu dins del bressol — dins del bressol fent joguinas.
—¡Válgam la Mare de Dèu! — ¡Válgam la Verge Maria!

Variants.

Vers 1.

Allá en lo palau del rey — un gran convit n' hi havia.

Vers 3.

Don Dalmau no vol dormir — ni ab bressol ni ab cadira,
sino á la bora del foch — y á la falda de la dida.

Vers 5.

La dida feya un gran foch — de llenya verda d' alzina.

Vers 14.

—N' he perdut un volqueret — lo mes bo que 'l rey tenia.

Vers 16.

—Dels volquerets qu' he perdut — no 'n venen á cap botiga.

Vers 29.

Y al entrant del quarto hi véu — la hermosa Verge Maria:
— Véuse aquí dida l' infant — mes bonich que no 'l teniau.

NOTAS.

Eixa cansó es de las que serveixen pera fer dormir las criaturas y que se 'n diuhen de bressol.