Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Los fadrins de San Boy—se 'n van á sentar plassa
no hi van de bon cor no—que hi van de mala gana.

Lo qu' es mes petit de tots—gran fatxenda 'n gastava.
Ja n' ha comprat un ram—tres duros d' or costava;
ja se 'l posa al barret—carrè' avall se n' anava;
quan es á mig carrer—alsa los ulls al ayre.
Ne véu lo seu amor—sola que 's pentinava
ab una pinta d' or—y escarpidor de plata.
Ab lo signe que fa—coneix que n' hi te entrada.
Se 'n puja escala amunt—com si fos de la casa.
Li dona lo Deu vos guart,—rahò no li tornava:
li presenta lo ram,—li fa mitja rialla:
li torna á presentar—li fa tota plegada.
—Lo ram prou me l' ha pres—lo amor no me l' ha dada.
«Si no 'm vols dar lo amor—donam una abrassada.»
—Aixó no 'u farè no—que 'n fora castigada,
castigada de Deu—del pare y de la mare,
tambè dels meus germans—dels germans y germanas.»

Variants.

Vers 5.

Se 'l posa á n' al barret—pera mes pompa y gala
y se 'n va carrer avall—puntejant la guitarra.

NOTA.

Al cantar esta cansò se repeteix lo hemistich del darrer vers.