Si son tres ninetas — del lloch de Nissá
que 'n tenen gran junta — ¿á treure ball qui hi va?
Aném ninetas
aném á ballar
que l' heréu Riera
ne sab ben dansar.
Hi va l' hereu Riera — que sab de ballar
y ab la mes bonica — qu' en lo poble hi ha.
La primera dansa — molt be va ballar,
mes á la segona — la nova arrivá.
— Hé! tú, heréu Riera — be pots ben ballar
mentres que t' aymada — á la mort s' está.»
Tota la música — de cop va parar.
Dona un tom per plassa — sombrero á la má,
n' agafa 'l gambeto — y al bras se 'l tirá.
— Perdonen senyoras — que me 'n tinch d' anar,
que la meva aymada — á la mort está.
Dret á casa seva — corrent se 'n va anar.
Al entrant del quarto: — «Roseta ¿com va?»
Pera tu gran pena — pera mi mal va,
ne tinch una febre — que 'm cuyta á matar,
y d' aquesta feta — m' hauran d' enterrar.»
Agafa 'l sant Gristo — se 'l posa á la má.
—Gloriòs sant Cristo — volguéume ajudar!
Si ella se 'm cura — m' hi tinch de casar!
Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat validada.
