Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Santa Agnés s' está—en cambra tancada
tot fent oraciò—per qui mes aymava,
 Per lo Dèu del cel,
 y la seva mare.

Son pare li diu—si vol ser casada.
Ella diu que no—que ja n' está dada.
Son pare qu' ho sent—va per castigarla.
Un gran foch ne fa—per poder cremarla.
Lo foch riguròs—sempre s' apagava.
Quan son pare véu—qu' aixó no hi bastava,
la porta als lleons—perque la menjassen.
Lleons eran mansos,—lleons l' adoravan.
Quan son pare véu—qu' aixó no hi abasta,
la fa tirá al riu;—lo riu s' aixugava.
Quan son pare véu—que 'l seu no lograva
crida á sos criats—pera disfamarla.
Agnés sent aixó,—Agnés cáu en basca.
Ay, ditxòsa Agnés—la gloria t' es dada.
 Per lo Dèu del cel
 y la seva mare.

NOTA.

 Eixa santa es la que la Esglesia 'n celebra la festa lo 21 de Janer. Morí degollada lo any 304 baix lo imperi de Diocleciá y Maximiá.
 Tantas quantas vegadas se parla, en la cansò del pare, se dèu entendre no 'l pare d' ella sinó 'l del