Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Una cansoneta nova
 vos la dirè,
 vos la dirè,
del pardal quan s' acotxava
 sota orangè,
 vos la dirè.

Lo pardal quan s' acotxava
 feya remor,
 feya remor,
per veure si 'l sentiria
 la seua amor,
 feya remor.

Lo seu amor está en cambra
 que no 'n sent re,
 que no 'n sent re,
sino lo mosso de casa
 lo trajinè,
 que no 'n sent re.

De la finestra mes alta
 li 'n va parlar,
 li 'n va parlar.
—Las onz' horas son tocadas
 veste á acotxar,
 li 'n va parlar.

—No m' acotxo pas encara
 vay de camí,
 vay de camí,
som fet una prometensa
 à Sant Magí,
 vay de camí.