Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Si n' hi ha una monja—á la Seo d' Urgell
toca las campanas—plorant y rient.
 Alséu lo peu jovent
 galanetament.

La mare abadessa—ja n' ha hagut esment
—¿Que teniu la monja—que tant sospiréu?
—Ay, mare abadessa—un galant herèu,
que si no m' hi caso—morta 'm trobaréu?
—Moriuvos la monja—ja 'us enterrarém,
de flors y violas—vos enramarém,
una caixa nova—vos estrenaréu,
capellans y frares—vos ne voltarém,
un ofici d' ángels—vos ne cantarém,
la tomba n' es nova—vos la estranaréu.
 Alséu lo peu jovent
 galanetament.

Variants.
Vers 6.

—De que ploréu monja,—de que tant ploréu?

Vers 7.

—Ay mare abedessa—d' un jove prudent.