Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/192

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



NOTA.

 Entre 'ls cants populars grechs publicats pèl compte de Marcellus se hi troba un que tè 'l mateix argument que nostra Blancaflor.

 Allá á la bora del mar; allá baix hi ha una jove que renta 'l mocador de son marit y canta per distraure sa tristesa. Un poch de vent á mogut un xich sas faldillas y en descobert ha quedat la punta del seu menudet péu. La mar ne queda encantada, lo mon espalmat; passan naus y galeras y los que en ellas hi van se maravellan al contemplar tanta bellesa. Quan ella ho véu 's deixa de cantar. Lo capitá de una de las naus la saluda y li prega que torni á comensar son interromput cant.
 —No cantava, respon ella, 'm planyia de la ausencia del meu marit, que m' ha deixat per anar á defendre la patria, va marxar creyentse poder tornar algun dia aqui victoriòs y rebre de mos brassos una abrassada y de mas mans una corona. Fa deu anys qu' es fora y may ningù me n' ha dit res. Encara l' esperarè dos anys mes, si al cap dels dos anys no ve 'm faré monja. Lo capitá llavors li diu.
 —¿Com se deya, potser jo l' he conegut á la guerra?
 —Se deya Costaki, martxá ab Lambros [1],s' havian fet marins tots dos al mateix dia.
 —Abrassam, abrassam, donchs hermosa mia, que jo sò Costaki, que jo sò ton marit.

 D aqueix cant coneixem tambè la següent versiò italiana.

—Cantè' , cantè' , fietta,—finchè sì da maridà'
—Non poss cantà' nè rider,—chè 'l mio cor l' è passionà.
L' me, amant l' è andat in guëra—l' è già sett an, l' è mai tornà.»
La bella monta in barca,—monta in barca a navigà':
al prim' che l' ha incontrato—l' ha incontrato ün bel soldà.
—Disim' ün po' bel giovan,—avì vist al me' amor?
—Si, si, che l' ho veduto—lo portavan a seppelì:
con trenta torcie vìsche,—altrettanti sonator,
tütto vesti de rosso—come i guardi d' Imperator,
V' accerto, o voi la bella,—che 'l gh' han falt, ün bel onor.»
La bella casca in tëra,—casca in tëra dal gran dolor.
—Oh fëv' coragg', la bella,—ch' ho provato il vostro cor.
L' anel che m' avì dato—quand' partiva per l' onor,
vi fará fede, o bella,—che son mì 'l vostar amor.

  1. Lambros, célebre cossari grech, esglay de las armadas Turcas.