Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/198

—Ay filla, la meva filla,—confesséu y combreguéu,
y apres d' haver combregat—vostre testament faréu.
—Set castells n' hi tinch á Fransa—tot set son en poder meu:
los quatre 'ls deixo á D. Cárlos—á D. Cárlos germá meu,
los altres tres á n' als pobres—á n' als pobres y romeus,
y los tres vestits de seda—deixo á la Mare de Deu.
—Ay filla, la meva filla,—á n' á mí que 'm deixaréu.
—Ay mare, la meva mare,—vos deixo 'ls rosaris meus
perque quan anéu á missa—me n' encomenéu á Deu.
—Ay filla, la meva filla,—¿hont voléu que us enterrém?
—Ay mare, á Santa María—ab la pluja y ab la neu.
—Ay filla, la meva filla,—aviat os podriréu.
—Tan si 'm podresch com si no—allá vull que m enterréu.

 Entre 'ls cants populars de la Suecia n' hi ha un que 's titula Lo testament y que tè molta semblansa ab lo nostre.
—Ahont has estat tan de temps, filleta meva?
—A Bæanna, á casa de mon germá, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que t' han donat per menjar, filleta meva?
—Anguila ab pebre, madrastra. Ay! com pateixo!
—Qu' has fet de las espinas, filla meva?
—Las he tiradas als gossos, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que n' es estat dels gossos, filla meva?
—Han mort rebentats, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ton pare, filla meva?
—Que tinga al graner bon gra, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que desitjas á ton germá, filleta meva?
—Una bona barca, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta germana, filleta meva?
—Una bona caixa per la roba y unas bonas joyas, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta madrastra, filla meva?
—Las penas del infern. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta dida?
—Lo mateix. Ay! com pateixo!