Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/216

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Fins á Matarò seguian—moltas donas que n' hi ha;
tota la nit no dormian—no feyan sino plorar.

Los uns ne tenian pares,—altres tenian mullers.
Plorant deyan las donzellas:—«Adeu siáu fusellers!»

Variants
Vers 50.

Altres tenian promesas—qu' es lo que ne senten mes.

 Entre 'l vers 36 y 'l 37 se hi acostuma posar aquesta cobla, que naltres hem tret per prosaica,

De las fondas y dels becos—tambè 'ns hem de despedir
los diners d' engantxament—los gastavam en rostits.

NOTA.

 Esta cansò fou composta quan la guerra de Espanya ab la república francesa. Guerra en la que jugaren un paper molt brillant los tersos que eixiren de Catalunya á las ordres del general Ricardos.