Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja sento las campanetas
de la Santa Trinitat ,
ne sento tambè com diuhen :
«Caritat feu per lo pobre
«Caritat feu per lo pobre
«que al suplici tè d' anar.»

Ja tocan la campaneta
ja es hora d' aná' á morir.
¡Ay que depressa 'l temps passa!
Gent que veniu ai suplici
Gent que veniu al suplici
prenéu exemple de mi.

Adéu plá de Barcelona
crech que may mes te veurè.
Pèl amor d' una minyona
que al meu cor gran pena dona
que al meu cor gran pena dona
avuy aqui morirè.»

Quan fou al peu del suplici.
—Ay butxí déíxamho dir ,
déixam dir quatre paraulas
á la gent qu' aquí m' escolta,
á la gent qu' aquí m' escolta.
¿Me perdonéu á n' á mi?»

Tothom li respont:—Si pare.
«Vos perdoném de bon cor.»
—Sent així, Deu vos ho pagui,
reséu un' Ave María
reséu un' Ave María
aixís que jo siga mort.»

NOTA.

D' aqueixa cansò, que 'm podriam posar moltas