Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/58

«sentiréu cant de sirena—de sirena de la mar.»
Al primer cant que li feya—son marit se despertá.
—Aixo no es cant de sirena—de sirena de la mar,
sino cant de una persona—que prou de plors m' ha costat.
—Si tanta pena te dona—prompte l' anirè á matar.
—Si matas á D. Lluis—per mi ja pots comensar.
L' un moria á mitja nit—y l' altra á n' al llustrejar.
A dins de santa María—als dos varen enterrar.
L' un l' enterran á la tomba,—l' altre dessota un altar;
Del un naix un taronjer,—del altra un llorer granat,
de l' un surt una coloma,—de l' altre un colom volá.
Variants.
Vers 3.
Set anys ja fa qu' ell es fora—y cap carta n' arrivá:
al cap dels deu anys qu' es fora—sa mullè' 's torná' á casar.
Vers 22.
D. Lluis la vostra esposa—está en tractes de casar,
esta nit se fan las cartas,—si no es nit será demá.
Vers 24.
—Carrer de santa María—al portal mes prop del mar.
Vers 26.
«Sentiréu cant de sirena—ò peix que roda pèl mar.»
Vers 29.
Sino que es lo meu marit—lo quin me varen quitar.
Altre.
Aixó es cant de D. Lluis—ja 'l conech ab lo parlar.
Altre.
qu' aqueix cant n'es de persona-que prou pena m' ha donat.
Vers 30.
—Si aquest es D. Lluis—prompte lo vaig á matar.