Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Y á dins del hort—de lo meu pare
lo meu galant—me hi esperava.
 ¡Viva, Viva l'amoreta
 soleta,
 vidòm
 á davall del òm!

Lo pare tot—s' ho escoltava.
—¿Qui n' era aquell—ab qui parlavas?
—N' era tan sols—una companya.
—Me sembla, que—barret portava.
—N' era lo lli—qu' ella filava.
—Ay! m' apar que—espasa portava.
—N' era lo fus—ab que filava.
—Ay! m' apar que—capa portava.
—N' era l' abrich—que l' abrigava.
—Ay! m' apar que—barba portava.
—N' eran monjetas—que menjava.
—No som al temps—de las monjetas
qu' al temps som de—las amoretas.

NOTA.

 Los dos darrers versos semblan afejits ó quan menys adulterats, naltres no hem trobat versiò prou bona per poder tornar á la cansò los que 'ns sembla que deuhen esser los veritables y que li mancan: per nosaltres los hemistichs finals deuhen fer assonant ab los altres versos del demes de la composiciò.