—¿Qué sospira D. Francisco?—No 'u solia pas fé' així.
—Estava pensant senyora—en ferli un ben llarch vestit
ampla de cos y cintura—y de groixut y blanch lli.....
—Ay trista y desgraciada—no hi ha salvaciò per mí.
Mon marit abans no 'm matis—tres paraulas deixam dir.
—Diguéulas prompte, senyora,—que ja es hora de morir.
—Casadas, viudas, donzellas—prenéu exemple de mi
quan tinguéu lo marit fora—no baixéu la porta á obrir.
Si empeny y 'm truca á la porta,
si empeny y no 'm deixa dormir.
Vers 12.
—Válgamen lo Deu del cel—y lo beneyt san Gil.
—No s' espanti pas senyora—y no l' encenga per mi.
Al se' al entrant de la cambra—D. Francisco fa un sospir.
L' un era de D. Francisco—l' altre del traydor marit.
Despres del vers 32 en algunas versions hi ha aquest altre que no hem entés del tot.
«Y á cada má una má d' ángel—y á n'al coll un carmesí.»
Tambè despres del darrer vers de nostra versiò hi solen afegir aquest altre.
«Pensaréu que n' es l' aymant—y será vostre marit.»
D' eixa cansò n' hi ha versions que estan plagadas de paraulas castellanas. En la versiò que doném no-
