Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Vers 1.

Ay pastoret bon pastoret—matineret á punta d' auba
ja n' agarra 'l sarronet—y se n' aná á la montanya.

Vers 14.

De cinch centas ovellas que hi ha—las tres centas son degolladas

Adició despres del vers 19.

Quan a la barraca van ser—l' ha abrigadeta ab la samarra.

NOTAS.

 En Manel Milá acompanya la seua versió de la següent nota.
 «Menys ignocent que la de l' aucellet [1], tè aquesta cansò una melodía com feta d' esprès per lo sach de gemechs y per sa bellesa pot compararse ab la de la cansò que venim de anomenar. Verament es aixis la tonada d' eixa cansò es una de las mes bonicas y tè un carácter melancónich que cativa del tot al qui para la orella per escoltarla.»

  1. Vejis lo primer volum de las Cansons de la terra página 95.