Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aixís va seguint fins que torna á quedar tota la cansó en ordre directe.

 Vertaderament aquesta cansó mes aviat se diu que no 's canta ; per ço no hi posem tonada.

 Es de esmentar l' orígen d' aquesta cansó que 'l te (segons creu Villamarqué y á ell li deixem la responsabilitat de tan aventurada opinió) en un cant druídich.
 En eix cant , (diu l' autor citat) baix una forma consemblant, si be dialogada, s' hi veu lo mateix joch dels dotze nombres del cant druídich. En ell, cada hu dels nombres correspon á un punt notable ja historich, ja religiós de las creencias antigas entre 'ls bretons. Aixís

Lo hu : es la Unitat necessaria, la mort , lo fat , sòn Deu, qu' ells nomenavan lo Pare.
Lo dos : son los dos bous, probablement los de Hu-Gardan divinitat dels antichs bretons.
Lo tres : las tres vidas y las tres morts. Aixó correspont á tres sorts de vida que accepta la mitologia bárdica.
Lo quatre : las quatre pedras esmoladoras; ab las que esmolavan los valents sas armas de tall , essent de reparar que pels cobarts y malfactors no tenian eixa propietat.
Lo cinch : las cinch zonas de la terra. « La terra », diu un poéma que's te per fet de Taliésin , « te cinch zonas.»