Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ara per probar la magnanimitat de son carácter, direm, que sent casat y tenint cinch criaturas, deixá á sa muller y s' acompanyá d' altras donas á las quals no tractava del tot be, puig á una d' ellas, segons declara ella mateixa, un dia perque estava de mal humor, la deixá estaburnida d' un cop de culata al cap.
 Per lo que toca al nom devem dir, que encara que'l nom Serrallonga no era nom de casa segons se véu pel procés, ab tot, com ho proban las declaracions, no'l coneixian per altre los seus y 'ls estranys.
 Un autor modern que ha sostingut al tal Serrallonga son padrò de noblessa postissa, per fugir de la llum del procés, ha dit que 'l Serrallonga noble, no era en Sala y Serrallonga terrós, sinó un altre. Preguntarém nosaltres en resposta á n' aixó: ¿es probable que en la mateixa época y en lo mateix poble nasquessin dos Serrallongas y que tots dos fossin aventurers com algú ha pretés sostindre?
 Estem plenament convensuts de que no mes n' ha existit un en aquella época y á n'aquest es al que's refereix la cansó. Cal no mes llegir lo procés publicat en lo Telégrafo per convencers' de que no tenia res de noble, sent com era un terrós (com se sol dir de un travallador de la terra) y ben poch ó gens de polítich lo qui robava, cremava y matava per vilas, montanyas y camins rals, ab lo sol obgecte de johir de lo robat. Per acabar de donar un xich mes de llum á n' aquest rahonament, publiquem aquí la crida ab que's posá preu al cap d' aquest fascinerós.

 Ara ojats tothom generalment, queus notifican y fan á saber, que de part del Excelentíssim señor Don Henric de Aragò Folch de Cardona y de Córdova, Duch de Sogorb y de Cardona, Gran Condestable de Aragò, Marques de Co-