Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Mare, no creguéu aixó—que' us porten molt enganyada,
que á mí me n' han fet hereu—d' una casa de Cerdanya;
una casa á quatre vents—sense sostre ni teulada,
de dias hi toca'l sol—y de nits hi cáu rosada,
vingui d' allá hont vingui'l vent—sempre'm tocará la cara.

VARIANTS.
Ratlla 11.

Un dia davant de Deu—jo li tiro escopetada,
Un dia davant de Deu—mentres la missa resava, etc.

Ratlla 16 y 17.

Agaféulo qu' es traidor—que la etc.
Si la iglesia no 'm val—válgam las reliquias santas, etc.

Ratlla 20.

Vaig saltar una paret—que set canas te d' alsada.

Ratlla 22.

Sota un rodet de molí—la vida vaig acamparme.

Ratlla 24.

—¿D'ahont veniu, vos lo meu fill—malas ordres corran ara,
diu qu' heu mort un sacerdot—mentre la missa resava?
—Mare, no creguéu aixó—miréu que 'us han enganyada,
que si aixó fos veritat—jo no fora dintre Espanya.—
Estant en eixas rahons—una carta 'ls arribava,
la carta n' era per ell,—lo sobrescrit per sa mare,
diu que'l volian fe' hereu—de la plana de Cerdanya.
«Y aqui dalt en un tossá—tens una casa parada,
una casa ab tres pilans—sense sostre ni teulada,
que de dia hi toca 'l sol—y de nit la lluna clara.»

ALTRES VARIANTS.

 Per rahó a haverhi en las següents versions, variants de certa importancia, es per lo que las posém á