Los diners son acabats,—mestressa diu que me 'n vaja.
—Mestressa ja me 'n iré—un dia d' esta setmana,
me n' aniré al camí ral—á robar la gent que passa,
com son frares caputxins—y hereuhets de bonas casas.»
Ja 'n passan dos minyonets,—capa de pastor portavan.
—Féuse ensá bons minyonets—que vos vull robar la capa.»
—No 'u farás tu, tocasson,—no 'u farás tu ni un altre.»
Lo minyó s' es enfadat—y ni venta escopetada.
Las cinch balas que hi havia—al cap las hi ha tiradas.
Ja se ne puja á cavall—cap á Taradell anava.
Quan arriba á Taradell—se 'n va aná' á cal senyor batlle.
—«Senyor batlle, senyor batlle—he fet una mort molt rara,
he mort á un tocasson,—tocasson de mala rassa.»
Quan jo n' era petitet—ma mare me 'n regalava
me 'n dava dels bons ouhets—y alguna nou mastegada.
Ara que m' he fet grandet—me n' he tirat á las armas:
lo travallar no 'm sab bo—ni la feyna no m' agrada,
sí pentinarm' las polseras,—l' ala del barret girada,
á cada ala de barret—una rosa platejada,
y anármen á passejar—y tocar be la guitarra.
Un dilluns al dematí—qu' es principi de setmana
á ne la casa del joch—vaig fe una bona jugada.
Després vaig torná' al hostal—y allí gastava la plata,
quan hi vaig torná' 'l dimars-l' hostesa diu que me'n vaja.
—Hostesa jo me n' ire—un dia d' esta setmana;
me n' aniré al camí ral—á robar la gent que passi.—
Passan pares capellans—y darém molt bona cassa.
Ja passava un minyonet—capa de pastor portava.
—Vina ensá tu, bon minyó,—que te'n vuy robar la capa.
—No 'u farás tu, tocasson,—no 'u farás tu ni un altre.—
Lo minyó fou atrevit—y li venta escopetada;
las cinch balas que hi havia—al front las hi ha tiradas.
—Dèu te perdó tocason—ja ets acabat la jornada.»
Se 'n va casa de la vila—á dirho al senyor arcalde
De dias hi toca el sol—y de nits la rosada:
te un llit ab quatre pilans—y ab duas escalas
y al damunt de las escalas—las forças son pintadas
