Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/228

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VARIANTS.
Vers 13.

L' hostesa ja se 'l mira—y se 'l torna á mirè.
—Perque 'm mira l' hostesa?—perque'm mira vosté?
—He perdut una filla—consemblanta á vosté.
—Que'n pagaria hostesa—de poderla trobé?
—Cent escuts pagaria—de poderla trobè.
Y altres cent ne daria—que poncella tornè.

Vers 20.

Tan pura y tan poncella—com ho es la del rosè.
—Vina la meva filla—qu' un abrás te darè.

NOTAS.

 D' aquesta cansó n' hi ha gran nombre de variants que 's cantan ab diferentas tonadas, quelqunas mes melanconicas, mes cap tan airosa con las que nosaltres d'entre totas hem escullit per la nostra versió.
 No deixan de tindre molta analogía ab esta cansó, la provensal que comensa aixís:
 qu' a 'no tant beio filho
 jonino, lisqueto,
 belo coumo lou jour,
 n' en sount tres capitanis
 tous tres li fan la cour etc.
Y la italiana.
 La fia del vilan
 i dissu ch' l' e tant bela,
 bianca e rossa come 'na fiu.
 U j' e trei capitan-ni
 ch' i van á fej l' amû.
 Al pu bel di lor trei
 U l' ha menaja an Fransa
 Luntan dan so pais, etc.

__________

 De las dos tonadas que d' esta cansó publiquem, la primera es la mes popular: la segona no deixa de ser notable per lo seu carácter mes aviat francés que catalá.