Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/81

Si n' hi ha set segadors
que baixan de la Segarra,
ne portan los didals d' or,
las falsons sobredauradas.
Seguéula arran,
seguéula arran
que la palla va cara,
seguéula arran.
Y la filla del bon Rey
de un d' aquells s' enamorava;
ja l' ha enviat á buscar
per un criat del seu pare.—
—Diguéuli que hi aniré
al vespre ó la matinada.
—Segador, bon segador,
vols segá' un camp de cibada?
—Si per cert, linda senyora,
segons hont la té sembrada.
A sota de un taronjer,
un poch mes avall de casa.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
—Segador, bon segador,
vols segarla un altra anyada?
—Si per cert, linda senyora,
si aquest any es ben pagada.—
S' en fica la ma á la bossa
cent unsas li ha donadas,
li 'n dona un pom de clavells
per memoria y recordansa.
Tot lo camí 'ls ha olorat,
los doblas se li doblavan.