Aquesta pàgina ha estat revisada.
la fasomia que te, quan se permet ser graciosa ab enginy ó millor dir valentnos d' una manera de dir popular «graciosa sens gracia.» La següent cansó acabará de demostrar que 'l poble sols troba l' art quan no 'l busca. Li succeheix lo que al poeta ab la inspiraciò.
Las donas son al llit—qu' esquivan las gallinas.
Veig al senyor rector—com se 'n va per las figas.
Tra-laralaralá.
Com se 'n va per las figas.
Jo n' hi faig un gros crit—que 'm trie las pansidas.
Me 'n pujo á un cirerer,—y faig caure una ametlla,
l' ametlla 'm cau al peu,—y 'm fa sanch a l' orella.
No sè quina orella es,—si será l' espardenya.
La mar cria conills,—pel bosch s' hi fan anguilas;
la canso qu' he cantat—cansó de las mentidas.
