Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/135

—Marieta, filla meva,
 miréu quinas cosas!
filla meva del cor meu
 miréu quinas cosas
 que te 'l jovent.

Si 'm negas lo que 't demano
ne perdré l' enteniment;
un patò y un' abrassada,
cosa de poch compliment.—
 ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·    
Quan es un tros mes enllá
ja n' encontra un amich seu:
—Amich meu si tu ho savias,
si ho savias, amich meu,
sò enganyat la Marieta
paraula de casament.
Amich meu, si tú t' hi casas,
si t' hi casas, amich meu,
tindrás cent quarteras d' ordi
y altras cent de blat d' aument.—
Ja diu lo mes xich de casa
y 'l mes poch enteniment.
—Qui haja fet lo mal qu' ho pagui
qu' així ho diu la lley de Deu.—
Mentre estant així en conversa
tocan á missa al convent.
La Maria se n' hi anava
ab tot acompanyament.