Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

diuhen:— Mirar no puch:
los resplandors m' admiran.— «

NOTAS.

A n' aquesta cansò s' hi sol afegir una cua que 'ns fa sospitar la existencia de una parodia de la mateixa. Veuse 'n aquí un parell de coblas:

Los pagos indians
desplegan tafetans
pintats de mil maneras;
pero en sortint del Born
los portan dret al forn
ab unas greixoneras.

Las gallinas y galls
tenen grossos travalls,
los tremolan las crestas;
los ánechs y capons,
becadas y tudons
temen aqueixas festas.

La perdiu en un plat
es menjar delicat
ab la taronja y pebre,
puix tot ha d' ajudar
á mes solemnizar
al niño del pessebre.

Podriam donar moltas variants: emperó la lletra no s' ho val. Lo que tè realment valor, es la tonada. Potser es una de las mes bellas y al ensemps mes original.