Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mes qui l' ha fet rodar quan l' agulla s' detura sobre 'l ninot, tot ho guanya. Pus be, aquell es lo dia de jugar á consemblant joch. Los que tenen la taula del joch, son los que la vigilia al matí han fet l' aplega per la Verge, y cosa estranya, en nom d' ella jugan, posant al joch lo que per ella 'ls han donat. Tot lo que 's guanya es per la mare de Deu, tot lo qu' ells perden es del que guanya. Aixís hi ha hagut anys que la Verge ha tingut molt y altres que tot ho ha perdut. Mes per ço, diuhen los del poble may s' enfada y sempre des de dalt de son guarnit camaril nos mira dolsament ab la rialleta á la boca.»

———————

D' aqueixa cansò n' hi ha moltas variants y ab lo mateix obgecte se 'n son fetas á dotzenas; mes ni la que posem per mostra ni cap de las altres reuneix cap condiciò literaria. Lo que te verament preu artistich es la tonada. Per no deixar arreconada tan agradable melodía, hem fet lo sacrifici d' estampar la barroca lletra de la cansò.