Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si n' hi havia una viuda—á la ciutat de Granada;
si n' hi havia una viuda—una viuda molt honrada;
 Valgáunos, Mare de Deu,
 princesa Carmelitana!
No 'n tenia sino un fill—aficionat á las cartas.
Lo dia tres de janer—á las quatre de la tarda,
en Joseph se n' es anat—alli al carrer de las damas;
se n' es posat a jugar,—tots los diners li guanyavan.
Li han guanyat los diners—y 'l rellotge que portava.
Se n' ha jugat lo barret—las mitjas y las sabatas.
Se n' ha jugat la levita—la camisa que portava.
N' ha quedat avergonyit,—cap á casa se n' anava.
Quan sa mare lo vegé,—ja 'n queda tota admirada.
Quan sa mare lo vegé—als dimonis lo 'n donava.
—Emporteusen' lo meu fill—no 'l vull veure mes á casa.—
No passa l' espay d' un' hora—que 'l diable ja arrivava.
Vestit com un gran senyor—dos rellotges ne portava.
Ja 'n prega un truch á la porta.—«¿Qui era?» li preguntava.
—Obríu la porta, senyora,—obriula sense cuidado:
vinch á cercar vostre fill,—aquell jugador de cartas.
—Empórtatel' lo meu fill;—empórtatel' gran diable.
—Donchs trayéuli las cadenas—qu' al coll ne du cargoladas.—
La mare ab sas propias mans—li 'n treya 'ls escapularis.
Quan son dins d'un bosch molt fosch—los ix la Verge del Carme.
—Deixa estar lo meu fillet,—déixal estar, gran diable;
la mare que te l' ha dat—de Deu no es perdonada.
Véste á confessar, Joseph,—pus que hi ets á temps encara.—
A las deu horas de nit—en Joseph ja 's confessava:
á las onze de la nit—en Joseph ja combregava: