Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VARIANTS.
Vers 5.

L' han casada lluny de mi—perque 'ls meus ulls no la vegin.

Vers 9.

Ella'm va di': «adeu Climent.»—Jo li vaig di': «adeu Teresa.»
Ella se 'n posá á plorar,—jo vaig plorar molt mes qu' ella.
De llágrimas dels seus ulls—se 'n va formá' una riera. [1]

Vers 14.

Al bell mig hi ha un campanar—y al cap d'amunt una estrella
que gira la cara al vent—com ho fan moltas donzellas.

  1. A n' aquest vers hi segueix eix altre que separem per grotesch y fora de caixa:
    Hi passarán deu vaixells—y vint y quatre galeras.