La seva filla li parla dolsament y tot plorant.
—Oh pare! Per deslliurarme dona ton barret rodò; no mes ab ton barret me traurias d' hont sò.
—Jo no puch donarte 'l meu barret; ves, vésten tú y ton vaixell.—
«Que 'l vaixell giri y regiri; qu' Adela al fons del mar s' ofegui.»
—Oh barquer! mon gentil barquer, ¿no podrias anar cap aquella platxa d'allá baix? Allí hi tinch lo meu germá que m' estima y 'm traurá d' aquest negre y malehit vaixell.
Lo germá vinguè poch á poquet.
La seva germana li parla dolsament y tot plorant.
Oh germá! Per deslliurarme dòna ton negre mantell; no mes ab ton negre mantell me traurias d' hont sò.
—Jo no puch donarte 'l meu negre mantell; ves, vésten tú y ton vaixell.—
«Que 'l vaixell giri y regiri; qu' Adela al fons del mar s' ofegui.»
—Oh barquer! mon gentil barquer, ¿no podrias anar cap aquella platja d' allá baix? Allí hi tinch lo meu bé que 'm traurá d' aquest negre y malehit vaixell.
Lo seu be, va vindre corrent.
La donzella li parla dolsament y tot plorant.
—Oh mon be, llógat per remador; deslliuram d' aquest vaixell negre y malehit.
—Si, jo 't deslliuraré: jo per tú 'm llogaré per remador. Vina, vina, corra y estigas alegre, que d' ara en avant, Adelaida, sempre será felis.
- (Histoire du lied—E. Schurè.)
- (Histoire du lied—E. Schurè.)
