Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y á la forca 'l ne portavan.
Quan va ser dalt de la forca
Va dir aquestas paraulas:
—No 'm matan per ser traidor
ni tampoch per ser cap lladre,
sino perque he volgut dir
que visca tota la patria.
Aquesta capseta d' or
lo pare Ramon del Carme
que n' es lo meu confessor
la tindrá per recordansa.
A mí no 'm raca 'l morir,
ni 'l ser la mort afrontada,
sino tres fillas que tinch,
totas tres son encartadas
y no poderlas deixar
totas tres acomodadas.—


NOTAS.

«No pot menys de recordarse al bretò Pontkalek ó al escocés Fergus Mac-Ivor y altres que poch ans ó despres foren morts en circunstancias iguals y per igual causa, es dir per lo defenement del esperit provincial contra 'l victoriòs poder centralisador» Aixó diu En Manel Milá y nosaltres ho trobem acertat, si be las paraulas provincial y centralisador creyem que deurian ser cambiadas per nacional la primera y per despótich la segona. Aixís es cert que 'ls bretons, com los catalans, s'alsaren contra 'l déspota Lluis XIV y sos baixos servents, no per descentralisar sino per rompre tot tracte y llas d' uniò entre sas dos nacionalitats (bretona y catalana) y la xucladora fam d' aquells. Emperó 'ls catalans ho feren