Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Set vaixells deixan Marsella
per' ná' á la ciutat d' Orá,
los uns tiran cap Borrasca
y 'l camí dret va faltar.
Ohé! ohá!
que 's pert la carta,
Ohé! ohá!
carta de navegar!
Al cap d' avall dels nou mesos
varen acabá' 'l menjar.
Perduda, be l' han perduda
la carta de navegar,
nou mesos corren pel aiga
sense la terra trobar.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
Ja se 'n jugan á palletas
qui primer s' ha de menjar.
Lo patrò de la galiota
palla curta va estirar.
Ja desenvaynan la espasa
per al patrò degollar.
Nostramo se 'n treu la seua
per sa vida defensar.
—Quí será 'l gallardo mosso
que la vida 'm salvará:
al que me 'n salvi la vida
un dò ja li vull donar.
Li darè una de mas fillas
y un vaixell sobredaurat.