Aquesta pàgina ha estat revisada.
- Vers 9
N' hi havia un rossinyol—que 'l seu cant dona alegria.
Rossinyol, bon rossinyol—la veritat no 'm dirias?
Me dirias l' estudiant,—l' estudiant hont seria?
—A Roma lo trobaréu—á serví' una rectoría.
- NOTA.
A la fi solen afegirshi eixos dos versos que naltres hem tret per créurels no solament dolents, sino tambè desmilloradors del conjunt.
- Aixis me l' han pres á mí,
- he tingut goig sens alegria.