Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Vers 9

N' hi havia un rossinyol—que 'l seu cant dona alegria.
Rossinyol, bon rossinyol—la veritat no 'm dirias?
Me dirias l' estudiant,—l' estudiant hont seria?
—A Roma lo trobaréu—á serví' una rectoría.

NOTA.

A la fi solen afegirshi eixos dos versos que naltres hem tret per créurels no solament dolents, sino tambè desmilloradors del conjunt.

Aixis me l' han pres á mí,
he tingut goig sens alegria.