Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 VERSIÓ PROVENÇAL.


Sant Jause eme Mario—tous dous se 'n van vouyagear,
dins la vilo qu'arriveroun—degun les voou retirar;
l' y' agut qu' uno pauro veouso — dins l' estable les a lougeats.
—Te remarciam, Margarido,—de l'hounour que nous as fach.
Jamai, tu, ni ta familho,—jamai ren vous manquara.
La Viergi s' es anado—eme soun enfant au bras;
d'eiça veu bouyer bray' homme,—ven de samenar soun blad.
—Ount'anatz, ma belo damo,—qu' un tant bel enfant pourtatz?
—Oh! digo, bouyer brav'homme,—lou voudries-tu counservar?
—Metetz-vous souto ma capo,—degun vous descurbira.
Retourno bouyer brav' homme,—vai-t-en meissounar toun blad.
—Lou poussible, belo Damo,—es pas 'nca tout samenat.
—Vai-t-en querrer tout aurame,—toun blad se vai madurar.
N'en es pas lou quart d' un' houro—fouguet flourit et nousat
N'en es pas lou quart d' un' autro,—fouguet lest a meissounar.
A la premiero gavelo—l' y aguet cent panaus de blad.
A la secoundo gavelo—l' aut pas pousqut estremar.
D' eiça veu cavalario,—tous de judious renegats.
Digo nous, bouyer brav'homme—tu que meissounes toun blad
as pas vist passar Mario,—eme soun Enfant au bras?
—Ant passat quand samenave—quand samenave moun blad.
—Alors tournemse, bregado,—aquo-n-ero l' an passat.

 NOTA.

En una altra versió provençal lo de la perdiu y lo de la menta s' hi troba ab molts mes detalls que no pas en la nostra incomplerta versió catalana. Perque servesca fins á cert punt de complement d' aqueixa, véuse aquí lo tros qúe fa al cas: