Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



A Gironella una vila tan bella
ni ha una donzella que á mi 'm fa penar,
si 'ls seus ho volan y 'ls meus s' aconsolan
desitjaria podermhi casar.

Y una Roseta teniu á la cara
una en la cara y un' altra en lo front,
que pera mi son dugas estrellas
que me illuminan fins á la fi del mòn.

Quan me la miro voltada de rosas
que se 'n passeja per eixos carrers,
no fos estada tan boja ta mare
foras casada y encara no ho ets.

A Sant Andreu á la plassa hi ha ballas
gentil Roseta divertimnos be,
potser será l' última vegada
gentil Roseta que ab tu ballaré.

Quan jo hi passava al pla de Tordera
men giro al darrera, men poso á plorar,
dich adios vila, dich adios noya
tu ne 'ts la causa que me 'n tinch d' anar.

NOTA.

Es cansò molt desballestada en lo lligat de la