Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Tres fillas ne tè 'l bon rey—totas tres com una plata.
Se n' enamora de l' una,—Margarida 's nomenava.
—Margarida, Margarida—tu has de ser ma 'namorada.
—No 'u mana lo Deu del cel—ni la Verge sobirana
de ser muller de mon pare,—madrastra de mas germanas.
—Depressa los meus criats—tancáula dins d' una cambra,
que no veja sol ni lluna—ni tampoch naixer l' aubada,
per menjar li donaréu—sols tonyina y carn salada,
y per beure li daréu—ayga de la mar salada.
Passa un dia, passan dos,—passa tota la setmana.
Ella de set que tenia—per la finestra guaytava,
va veure sas germanetas—que un coixinet d' or brodavan.
—Germanetas, mas germana—donéume una tassa d' ayga
que la boca se m' asseca,—y ma gola es una brasa.
—No la beurás, malehida,—no la veurás tu malvada,
si creguesses á ton pare—no te 'n mancaria d' ayga.»
Margarida torna á dins—tristeta y desconsolada.
Ja baixa un ángel del cel—y li obra un' altra ventana
y de alli véu sos germans—qu' ab pilotas d' or jugavan.
—O germans, los meus germans-donéume una tassa d'ayga
que la boca se m' asseca—y ma gola es una brasa.
—No la beurás, malehida,—no la veurás tu malvada
si creguesses á ton pare—no te 'n mancaria d' ayga.»
Margarida torna á dins—tristeta y desconsolada.
Ja 'n baixa un ángel del cel—que li obra un' altra ventana
des de allí véu al seu pare—qu' ab forquilla d' or menjava.
—Ay Pare, lo meu bon pare—donéume una tassa d' ayga
que la boca se m' asseca—y ma gola es una brasa;
mentres jo me la beuré—de Dios seré enamorada.