Pàgina:Cansons del pandero (1885).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Una cara te
Com una pometa,
Blanca es com la néu
Sempre està rojeta.

Te l'ull que li parla.
Lo cabell castany;
Minyona mes guapa,
No la seu vista may.

Aqueixa gentil fadrina
Te la cara lissa y prima
Qu'en sembla un clabellet
Cullit de la clabellina.

Aqueixa gentil fadrina
N'es blanca com un paper,
Quan ix à la finestra
Dona resplendor al carrer.

Aqueixa gentil fadrina
Be s'en pot presar,
Ditxosa la mare
Que la va criar.