Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

despertà la poesía
 que dormía
al fons de son esperit.

 Morí jove, dolorós
privilegi dels electes;
mes, espirituals afectes
fan un nimbe piadós
a l'ombra seua, qui flota
com aparició devota
en nostre esguart anyorós:
en l'esguart dels qui somíen
 de desperts,
en l'esguart dels qui rebien
els socors per ella oferts,
la visita de conhort
que deixava un'olor d'ambre
en la miseriosa cambra
dels infants de la dissort.