Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L'he vista llavores,
ab cabells nuats
y túnica grega,
la lira en les mans,
per la gradería
de marbre muntar
a l'intercolumni
del temple ideal.

 Ab cabells alloure
o ab cabells nuats,
sempre es la mateixa,
la vera, la gran,
que'ns tramet la dolsa
faysó maternal;
digna poesía
d'un poblé que sab
en majestüosa
riuada avansar……

 ¡Oh, per Catalunya
quin florir de Maig!
Sent la veu d'En Costa,
la d'En Maragall;
veu creixe' les branques
de la catedral
que pujen a cloure's