Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Els fulls de bronze burílats per Tácit,
m'encomanaren la calor febrosa
d'aquella Roma delirant que duya
 la mort en les entranyes.

 Ab ritme tremolench el pols glatía,
y en mon cervell alucinat, de sobte,
rastre deixá de meteor esplèndit
 l'imperial tragedia.

 Mes de bades en bái*bares estrofes
volguí vessaria palpitant y viva.
L'ona de foch emperesida hi passa,
 com entelat reflecte.

 Tu, deslligantla de la rima indócil,
en l'ampla majestat del metre helénich,
la retornares a la llum y l aura
 de la visió primera.