Vés al contingut

Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

abans de morir penjada,
nasqué'l fruit de l'amor maleít.

Al Comte diu la Comtesa:
—Sols estam, acullim-lo per fill.—
Y el fill de l'ajusticiada
fou criat com a noble pubill.

L'esposa que li han promesa
n'es la filla de nobles senyors.
Quan l'anell se barataven,
la Comtesa perdé les colors.

Al llit comtal,
no dorm la Comtesa.
L'ombra que veu sospesa
porta un dogal;
esclata en plor;
blavosa du la cara:
—De mon tresor,
no siau tan avara;
obriume, som sa mare,
obriume son cor!—

L'ennubolat
llampegant s'acosta;
damunt l'amor que brosta