Aquesta pàgina ha estat revisada.
<poem> Heusal'aquí la nostra ciutat, bella madona qui ab ses millors alhaques en el portal s'assèu, y per mirall té l'aigua blavenca y monotona qui remoreja al peu.
Un dia tu arribares, de pols esblanqueïda la roba de bohemi, pelegrinant pe'l mon; no com aquells que naixen y passen per la vida sens volé sebre ont son.
Ardit, la pipa als llabis y pálida la gaita, tu anaves ont se vulla que l'art trobés hostal, un poch amarg el riure, l'ánima un poch malalta de febre d'ideal.
