Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






El cacich



(A n'En Santiago Rusiñol)


<poem>  Heusal'aquí la nostra ciutat, bella madona qui ab ses millors alhaques en el portal s'assèu, y per mirall té l'aigua blavenca y monotona  qui remoreja al peu.

 Un dia tu arribares, de pols esblanqueïda la roba de bohemi, pelegrinant pe'l mon; no com aquells que naixen y passen per la vida  sens volé sebre ont son.

 Ardit, la pipa als llabis y pálida la gaita, tu anaves ont se vulla que l'art trobés hostal, un poch amarg el riure, l'ánima un poch malalta  de febre d'ideal.