Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Qui atreu a les montanyes els viatgers d'enfora?
 ¿els ciutadans o'ls pins?

 Per ço, si ausent t'anyora la soledat dantesca
aont el cor de l'illa magicament floreix,
al arribar-hi l'eco de ta rialla fresca,
 de joya s'estremeix.

 Per ço, les dones d'aigua y els oms que les coronen,
ninfes, sirenes, genis de cales y torrents,
a saludà'l poeta que per cacich pregonen,
 tots son aquí presents.

 La téua llar n'has feta de l'illa predilecta;
de tos millors ensomnis ella es el sí matern;
y may s'havía vista com ara en el reflecte
 de ton mirall intern;

mirall ont la natura m'apar que s'aurioli,
com una Monna Lisa, d'espiritual dolçò.
Tu en la viventa flama del sol, aboques l'oli
 de l'íntima il·lusió.