Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Qui atreu a les montanyes els viatgers d'enfora?
¿els ciutadans o'ls pins?
Per ço, si ausent t'anyora la soledat dantesca
aont el cor de l'illa magicament floreix,
al arribar-hi l'eco de ta rialla fresca,
de joya s'estremeix.
Per ço, les dones d'aigua y els oms que les coronen,
ninfes, sirenes, genis de cales y torrents,
a saludà'l poeta que per cacich pregonen,
tots son aquí presents.
La téua llar n'has feta de l'illa predilecta;
de tos millors ensomnis ella es el sí matern;
y may s'havía vista com ara en el reflecte
de ton mirall intern;
mirall ont la natura m'apar que s'aurioli,
com una Monna Lisa, d'espiritual dolçò.
Tu en la viventa flama del sol, aboques l'oli
de l'íntima il·lusió.
