Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






Quiromancia



 Te prenguí uberta la mà,
y digui, mirant ses ralles:
—Ara sabré lo que'm calles,
sens que ho puguis amagà.

 Lo que jo veure fingía,
m'ho digué ta vermelló,
y'm feres la confessió
de quelcom que no sabía.

 Si 't veus a tenir demá
amador que'm succeyesca,
no vulles, no, que llegesca
en el palmell de la mà.