Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






La Serra



« Copeo, copeo, copeo traidó:

roseta encarnada,
si t'he agraviada,
jo't deman perdó…


 ¿Com segueix aquesta cansó? Jo no hu sé. Fa molts d'anys la sentia cantar, ab la tonada del copeo, ball popular mallorquí, a una vella minyona de casa, fent saltar sobre els genolls una germana meua, entre esclats de tendresa efusiva y joganera. No'n tench altra noticia. Calia una glosa pagesa qualsevol, com a nota inicial de La Serra, y vaig escullir aquesta, ungida amb el recort de ma germana, que morí molt nina, y d'aquella teta de pell bruna y aspecte selvàtich, entranyablement amorosida per l'infantó qu'agombolava.