Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


mercès de pietat o la dolcesa
d'esser humil devant la porta closa.
Sota aquells horizonts, altres més íntims
atrèuen l'esperit; y així, fruint-ne
la plenitut de la visió, penetra
la mirada, com aigua dins l'esponja,
en la fonda expressió de la natura.