Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.






El voltor de Miramar



 ¿Es ver que val la pena de plányer mon silenci?
¿Es ver que m'aconselles, Heliodor, que llenci,
per recobrar ma lira, la toga de lletrat,
y'l nodriment rebutji d'aucell engabiat?

 Un jorn, de sanch vermella tenyint una clapissa,
baixava de l'altura del Teix, llenegadissa,
un jovencell qu'havía cassat un voltô viu;
a costa de sa vida el devallá del niu.
Criada entre les boires que l'aspre cim esqueixa,
conserva l'au selvatge la magestat del néixe,
y presa dins la gabia del parch de l'Arxiduch,
els mons se reflecteixen a dins son ull mitx cluch:
el cel, la nit, el dia, la calma, la tempesta,