Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y del sol y la serena
sota pali va guardat.

 «Totes d'or son ses vaixelles,
son de ploma sos coixins,
y están plens de fontanelles
d'aigua d'olor sos jardins.

 «El foch de la carbonissa
may s'apaga en els fogons,
ni acaba la plomadissa
de perdius y de capons.

 «Al malanat que gemega
gira'l pas de son cavall,
y departeix al qui pega
del pobret que té devall.

 «Du armini damunt l'espal·la,
es de porpra son mantell,
y si'l segon es el bal⋅le,
el primer de tots es ell.»

 Així diu; y sa paraula
escolta calladament,
com figura de retaule,
boca uberta, l'innocent.