Vés al contingut

Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

los reys de la docta lira,
fent de la reyal cadira
trono de fraternitat;

Forjada al foch que fonent
els grillons dels esclavatges,
l'argolla del pensament,
s'extenía per les platges
y'ls deserts de l'Orient;

Eixa creu de recordansa
dels dos cavallers germans,
será ensems, perpetuanse,
monument de l'aliansa
qu'entrunyella nostres mans.



Aquí tot canta la gesta
d'En Guillem y d'En Ramon,
y el pí vell encara resta,
on va reclinar la testa
En Moneada moribon.

Els dos héroes combateren
y trionfaren y moriren;
ni sols plorarse pogueren,