grecs moderns, portats d'un orgull nacional mal entès, han traspassat els limits de la justícia, i entre ells, si bé no dels més exagerats, dec am sentiment comptar-hi l meu savi amic. Per les alusions que he deixat escapar de la ploma s'haurà endevinat ja que l'assumpte del drama es un episodi de la dominació catalana a Grecia. ¿Com d'un esdeveniment historic que tant tristos records ofereix pera sa patria, ha pogut fer en Lambròs un drama que interessi, i no sols això, sinó un drama nacional, amb el qual, segons diu en el proleg, «creu haver contribuit a arrelar els fonaments, debils encara, de la naixenta escena grega»? Se comprèn que a Espanya despertin les glorioses gestes dels nostres antepassats l'entusiasme i l'inspiració dels poetes, i no ns admira que l primer assaig seriós de poesia epica catalana, i primera producció del nostre renaixement que hagi obtingut premi en public certamen [1], hagi nascut a l'escalf de semblants proeses; ni que, per elles enardit, escrigués D. Antoni Garcia Gutierrez una de les obres més renomenades del teatre romantic
- ↑ Lo Roudor del Llobregat o sia Los Catalans en Grecia, poema en tres cants, del meu estimat pare D. Joaquim Rubió i Ors, premiat per la Reial Academia de Bones Lletres l'any 1841.
